Manifest

Som 50 persones, 24 famílies d’un total de 28 pisos i dos locals d’aquest edifici situat al número 209 del carrer Roger de Flor de Barcelona. Ens hem trobat en una situació d’extrema impotència i indefensió a causa de la impossibilitat de diàleg o negociació per part de l’administració de finques i/o de la propietat.

Som gent de barri, que no vol problemes, treballadors, jubilats o criatures amb una projecció de vida concreta que s’ha vist destruïda de manera externa i sense previ avís. I tot en nom d’uns interessos gens clars, en braços de la nova bombolla immobiliària. Un drama familiar i personal.

Volem, en primer lloc, recalcar la indefensió en què ens hem trobat com a llogaters durant aquest procés de compravenda del que és des de fa molts anys la nostra llar.

Durant anys hi ha hagut un clar desinterès sobre l’estat de l’edifici i de les nostres vivendes. No ens hem queixat mai. Al contrari, nosaltres, en la seva major part, som els que hem cuidat i millorat els habitatges amb cuines noves i modernes, calefaccions, calderes, terres…

La propietat, a través de l’administració de finques, no només no ens ha informat, sinó que ens ha mentit descaradament, en una actuació de mala fe manifesta.

Creiem que som un clar cas de gentrificació i d’especulació immobiliària.

Aquest edifici és, i així ho sentim, alguna cosa més que fonaments, bigues i parets. És LA NOSTRA LLAR. I, a partir de la nostra llar, és com construïm EL NOSTRE BARRI. I, a través del barri, construïm i sentim la CIUTAT. I així fins on vulguem…

Haver de canviar de barri és un drama. Es perden arrels, et desconnectes de molta gent, de serveis en els quals confies. I si tens nens? Col·legis, metges… El mateix passa amb els jubilats, possiblement pitjor, perquè per a ells els canvis són molt més difícils. En fi, un petit (o gran) drama personal i familiar.

No se’ns pot, ni se’ns ha de tractar com si fóssim números, som persones amb sentiments, amb dret a tenir un pla de vida en el que l’habitatge és una cosa fonamental. No es pot viure sempre amb el temor que et facin fora de casa teva.

I preguntem a les institucions: l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i també a l’Estat.

Aquest és el model de ciutat que es vol? Perquè els especuladors s’atenen a les lleis que hi ha, o a les que falten… Per què no hi ha des de fa anys una LAU (Llei d’Arrendament Urbà) a Catalunya? L’actual LAU estatal permet aquesta indefensió i ningú fa res. Interpel·lem al Districte, a l’Ajuntament perquè ens ajudi, perquè eviti que aquestes situacions
continuïn succeint, que més famílies vegin la seva vida… com a mínim interrompuda, en molts casos, trencada.

En tots els casos, suposa haver d’assumir una vida incerta, plena de dubtes i angoixes, nits sense dormir, agreujament de malalties… En definitiva, com hem dit, un drama. Però una tragèdia que, estant units i lluitant pels nostres drets, estem segurs que podem convertir en alguna cosa diferent.

Perquè una cosa són els edificis i els habitatges. Una altra molt diferent és una LLAR.

Per tot això EXIGIM:

  • Lloguers justos que permetin que qualsevol persona pugui aspirar a una PERSPECTIVA
    DE VIDA estable a la ciutat de Barcelona.
  • Que s’apliqui la llei existent (LLEI 24/2015, del 29 de juliol, de Mesures urgents per a
    afrontar l’emergència a l’Àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica) amb tot el seu
    potencial per poder fer polítiques socials des de la regulació del mercat immobiliari.
  • Que es creï una àrea de tempteig i retracte, d’acord amb la llei d’habitatge de 2007,
    per exercir el dret de compra preferent per a l’administració.

I PROPOSEM a les assemblees de barri, associacions de veïns i la PAH debatre i impulsar per la
via de la Iniciativa Legislativa Popular les iniciatives següents:

  • Que per llei els lloguers es puguin apujar l’IPC. L’habitatge és un dret, no un privilegi.
    No pot estar subjecte al mercat sense regular. A més, el “preu de mercat” és una
    fal·làcia, no existeix, és merament fruit de l’especulació.
  • Prohibició de la conversió d’habitatges en pisos turístics. El pis turístic és un ús
    comercial, i per tant hauria de ser il·legal, d’una vivenda, que com demostra el cas de
    Roger de Flor 209 i tantes altres finques de Barcelona, només porta a l’expulsió dels
    veïns i la consegüent gentrificació dels barris de la ciutat.
  • Moratòria de cinc anys en l’extinció dels contractes de lloguer en cas de compravenda
    d’una propietat vertical. S’evita l’estratègia especulativa per convertir ràpidament els
    habitatges en pisos de luxe –o turístics– que només poden comprar inversors locals o
    estrangers amb diner d’origen no fiscalitzable.

Com podeu veure, hi ha on lluitar, tenim drets, però cal defensar-los cada dia.

Les veïnes i veïns de Roger de Flor, 209

[continuarà…]

7 comentarios en “Manifest

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *